LA LLETRA C CONFINADA

PER LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En estos dies, els corredors i corrals (tots dos amb la C inicial) s’han transformat en el millor aliat per a la realització del necessari exercici físic. El fet de gastar intensament eixos espais genera la sensació que sempre estem en el mateix lloc. Eixe cercle viciós em fa tornar, per tercera vegada, a la lletra C; encara que des d’una visió distinta. És impossible, després de superar la quarantena, no sentir-se reclòs ni tindre la necessitat d’escriure de la C com a capçalera de l’estat emocional en el qual vivim. El confinament i el tercer element de l’abecedari, doncs, són novament protagonistes de la secció.

La C es troba confinada, com nosaltres, i alhora confitada. Ara els dos adjectius conviuen junts en les cases. El rent i les receptes dolces han passat intensament a les nostres vides. És una via escapatòria que fa oblidar per instants el sentiment de tancament. En la cuina ens sentim més lliures, quan deixem volar el sentit creatiu de la rebosteria.

Però, més enllà del matís llépol de la paraula, el confinament produïx sobretot sensacions d’estrés i limitació. La falta psicològica d’aire es demostra perquè som conscients que ni les cases luxoses ni les precàries estan generalment preparades per a nosaltres. Les meravelloses habitacions infantils i els pisos supercomplets de les parelles jóvens són més gelats del que semblaven. Els falta llum o elements que ajuden a sentir-nos còmodes moltes hores seguides.

La major finestra per a eixir del confinament es troba en la televisió, però no sempre. Els comunicats d’esta guerra moderna s’hi seguixen diàriament. A l’hora del dinar es manifesten les màximes autoritats. Ens lleven la llibertat de menjar relaxadament perquè els discursos són prou buits i extensos. Cal esperar al final perquè anuncien el que han volgut dir. A voltes, és gràcies a les preguntes dels periodistes. Unes altres, els seus preguntats són tan extensos com els discursos presidencials. Així que el televisor perd el valor terapèutic i potencia el sentiment de confinament, en escoltar polítiques i polítics.

En definitiva, tenim motius per a no oblidar la lletra C. El mes passat anunciava el coronavirus. Hui encapçala el confinament en el qual ens trobem. Davant d’ell, sols queda resignar-se perquè la convivència siga el menys nociva possible. L’himne d’Estivella acaba dient «units en llibertat». Ara ens toca estar units a casa per a creure que tornarem a ser persones lliures. Tinguem en compte que l’esperança obri la porta a la llibertat.

Fuente: https://www.levante-emv.com/

Sin Comentarios.

Responder

Mensaje