LES FESTES MÉS RECORDADES A GILET • EL CENTENARI DE LA PATRONA ES VA VIURE AMB INTENSITAT DESPRÉS DE LES FESTES D’ALFARA

PER LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELA (VALENCIA)

Vista antiga de Gilet.

L’estiu de 1920 es va caracteritzar per les altes temperatures. Especialment el mes d’agost va tindre «grandes calores con niveles pesistentes». Tanmateix, en setembre, la inestabilitat política del país i la conflictivitat sindical, no impediren que al Camp de Morvedre se celebraren nombroses festivitats com les d’Alfara i Gilet.

Entre el 4 i el 9 de setembre es va festejar la Mare de Déu dels Afligits a Alfara. Els clavaris foren Enrique Pons i Vicente Bayo. Es programaren: cavalcades, balls, Castell de focs artificials, serenates i una destacada il·luminació. La part artística fou dirigida per Luis Bolinches Pons. Els pobres també en participaren. Reberen nombroses almoines.

Però sens dubte la més destacada festivitat comarcal va ser la del I Centenari de la Mare de Déu de l’Estrela de Gilet. Entre el 26 de setembre i el 3 d’octubre es feren actes extraordinaris. El primer dia va destacar l’entrada de la imatge del Cor de Jesús a la població pagada per l’antic rector Rafael Marín. Hi van assistir la banda municipal i l’Ajuntament. A la nit es feren les vespres al temple i un passacarrer. El 27 de setembre es va fer la primera comunió dels xiquets i de les xiquetes. La missa va ser a les huit del matí. A les cinc de la vesprada, es va obsequiar els recents combregants amb un refresc en un local. Hi van estar presents les autoritats i la banda. A nit, es va celebrar la processó. El 28 de setembre es visqué la festivitat de les Filles de Maria. La comunió general fou a les nou del matí. Celebrà el guardià del convent de Sant Esperit. Predicà el pare Colomer. De vesprada, s’organitzà l’elevació d’aeròstats. Després, va eixir pels carrers la processó i a les onze de la nit hi va haver ball. El 29 de setembre es va dedicar el dia al Cor de Jesús. Es va convocar el concurs de «borriquillos».

Després de la processó, hi va haver una gran «cordà». Va baixar Sant Miquel des de l’ermita. El 30 de setembre fou la festa de l’arcàngel organitzada pels mossos de la localitat. La missa amb orquestra se celebra a les nou del matí. De vesprada, es realitzaren les cucanyes. Fou el segon dia del concurs de «borriquillos» amenitzat en el descans per la banda. En acabar la processó, a les onze de la nit, es va convocar un ball i «cordà».

L’1 d’octubre s’iniciaren els festejos especials dedicats a la Mare de Déu de l’Estrela. Els organitzadors foren els confrares. Amb motiu de l’aniversari, es va canviar el nom de la plaça Major i es dedicà a esta advocació. Es repartiren bons per als pobres de la localitat. Va destacar també la cavalcada. El 2 d’octubre la colònia d’estiuejants festejà també la patrona. A les huit de matí va eixir el carro de la murta.

De vesprada, abans de la processó, es va fer una cavalcada amb carros i gropes. Finalment el 3 d’octubre s’organitzaren els actes centrals del centenari. S’iniciaren amb una despertada i diana en les quals van participar la banda de la localitat i els dolçainers Vicente Arastey hermanos. Estos eren descendents de Gilet. Es va interpretar la missa del compositor Antonio Palanca, dirigida per ell mateix. A l’hora de dinar es va convidar els pobres a paella. De vesprada, es va fer un concurs de bandes. La processó fou extraordinària, ja que comptà amb la participació de personatges bíblics. Va acabar amb un Te Deum, castell de focs artificials i un rèquiem amb oració fúnebre. Fins ací arriba la història d’uns festejos que es van recordar a Gilet per molts anys.Després vingué la llarga vaga de la premsa. Però eixa i unes altres notícies formaran part del següent «De Cent en Cent».

Fuente: https://www.levante-emv.com/

Sin Comentarios.

Responder

Mensaje