POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Alfonso Grau.
Malgrat els disgusts que d’un temps ençà ens dóna la política, hi ha encara persones que la seguim sense participar-ne ni barrejar-nos amb els partits que la tiren endavant. Creiem que el sistema democràtic és l’opció menys imperfecta de govern. Eixa actitud ens fa estimar-lo perquè genera tolerància. Si alguna cosa valorem molt de la democràcia, és el respecte i l’educació amb el contrari. Els polítics estan obligats en este sistema a ser especialment honestos i educats. No poden perdre les formes ni actuar amb impulsos. Han de respectar la ciutadania i a uns dels elements que millor representen les seues preocupacions: els mitjans de comunicació.
Eixe és el motiu pel qual l’actitud del vicealcalde Alfonso Grau davant la premsa ens produïx dolor. És un exemple que no es pot tolerar. Han de saber que el dret a la informació no el donen i lleven quan desitgen. Una roda de premsa la convoca un famós quan vol, un polític perquè ha de ser transparent. Significa una obligació no un desig. Els periodistes es mereixen si més no una contestació clara i respectuosa a les seues preguntes. Al cap i a la fi apunten el que vol saber el ciutadà i la ciutadana. Totes i tots tenim moments i situacions en les quals no reaccionem bé. Però hem de saber-ho reconéixer. El senyor Grau, home de gran cultura, va entrar en política amb un perfil tolerant. És una persona que valora la nostra llengua. Va sentir-se com a regidor prop de la cultura valenciana, quan les seues delegacions estaven relacionades amb eixe tema. Però una simple paraula pot ser suficient per canviar la impressió que es té d’un polític. Ell ha de saber si val la pena mantindre les seues paraules o no. Pot reconéixer encara el seu error. Però no ha d’oblidar que en el món polític a les paraules li han de succeir fets.
Confiem que l’actitud de l’altre dia siga una simple anècdota tot i que ja ha travessat els principals mitjans de comunicació espanyols. Esperem que assumisca la seua errada. Els qui entren en política ho fan “perquè els dóna la gana” però s’hi mantenen sols si respecten i són volguts pels electors. La resta està de més.
Follow us