EL MESTRE JOAN GARCÉS: UN EXEMPLE DE VIDA • MOR EL GRAN COMPOSITOR DE FAURA

POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En el naixement d’este dia gelat, ens sorprén la notícia de la mort del mestre Joan Garcés Queralt. Potser no haguera de fer-ho. Resulta normal que una persona centenària acabe el seu cicle de vida. No obstant això, no ens podem creure encara que un home tan ple de vitalitat ens haja deixat. Vaig tindre el primer contacte personal amb ell en el Premi Arrels d’Estivella. La nostra entitat va lliurar-li eixe premi comarcal. Les seues paraules aquella nit em confirmaren tot el que en pensava. Concebia la música no com una activitat sinó una manera de viure. L’optimisme que omplia sempre la seua cara li naixia de sentir-se al costat del so dels pentagrames. La darrera vegada que hi coincidírem fou en el premi de El Periódico de Aquí. Estava darrere d’ell. En vore’l comprenia el que fa viure a una persona en el temps és: sentir-se bé amb un mateix, trobar-se prop dels altres i estimar el treball que l’apassiona. En estes tristes hores podria dir moltes coses del que ha significat. Joan Garcés. Ja és un “Personatge… i d’ací” en lletres majúscules.

Hui me’n quede amb tres trets. El primer està relacionat amb la capacitat comunicativa que té la música i el fenomen bandístic. Mirant-lo encara veig que allò que fan els músics no és sols llegir un pentagrama. Harmonitzen i seguixen els ensenyaments del director. “Don Joan” tenia una batuta genial que motivava als qui dirigia i emocionava als qui li veien. El segon va unit amb el significat que li donem a la vida. Garcés sabia el que significava i com de gran la podem pintar amb la nostra experiència vital. Ell així ho va entendre. La tercera va enllaçada amb la comarca. El fet d’estimar-la significa estar amb la seua gent i passar els dies amb ella. Va nàixer a Benifairó i residia Faura. Però s’estimava les Valls i el Camp de Morvedre. En definitiva. Joan Garcés ha canviat de pentagrama. De segur que no ens deixarà. Som molts els que se l’estimaven i el continuarem fent viu. La nostra comarca està hui de dol. Tanmateix la seua música i el seu quefer mai no ens deixarà. De segur que ara, on estiga, ha estrenat ja batuta i dirigix una altra banda. Persones com ell mai no moren.

Fuente: http://www.elperiodicodeaqui.com/