EL ATAQUE DE AL-‘ABBÂS EN 1304 A TIERRAS VALENCIANAS, Y III. LAS CONSECUENCIAS.

POR BERNARDO GARRIGÓS SIRVENT, CRONISTA OFICIAL DE XIXONA (ALICANTE) 

En artículos anteriores he comentado el ataque de Al-Abbas a las tierras meridionales del Reino de Valencia en 1304, y en especial a Cocentaina, Alcoy, Penáguila y la propia Xixona.  

https://bgarrigos07.wordpress.com/2022/02/09/el-ataque-de-al-abbas-en-1304-i-los-prolegomenos/ yhttps://bgarrigos07.wordpress.com/2022/02/17/el-ataque-de-al-abbas-en-1304-ii-los-hechos/

Una de  las consecuencias directas de esta incursión en tierras valencianas fue la fortificación de Penáguila, Alcoi y Cocentaina. Josep Torró [1992: 146] manifiesta que los muros de Penáguila son de esta época.

En Alcoi [Ricard Bañó 2003: 94-105] y debido también a la presión demográfica que sufre la villa desde finales del siglo XIII se decide cerrar la zona abierta que quedaba entre los muros de la villa, el palacio señorial (después monasterio de San Agustín), el barranco de Riquer y el barranco de Na Lloba construyendo la Vila Nova d’Alcoi o Pobla Nova de Sant Jordi [Josep Torró 1995:101-103]. Como elemento significativo del nuevo sistema de murallas estaría la torre-portal de Riquer [Josep Torró 2005: 143-144]. 

Pero también sufren reformas el viejo sistema defensivo y así en la torre Na Valora [Josep Torró 2002: 142-143] en su lado este se construiría un muro de tapial ,del que se conservan 8 m de longitud, en dirección hacia el sur (hacia el puente de San Jorge).

En Cocentaina la destrucción fue total según Roger de Lluria [María Teresa Ferrrer 2002:72] : ”Sàpia la vostra altea que en tot lo térmen de Cusentayna [e de Planes ni de….] ni de Travadell no ha romassa casa ni casal ni almàsara que tot no sia cremat e tot ço que avíem per los [locs] tot és cremat e totes les vinyes talades”.

Tras el ataque se procedería a reparar los muros y fosos de la villa según se contempla en la provisión otorgada en Valencia el 5 de mayo de 1312 por el rey Jaume II al señor de Cocentaina por la cual sus habitantes quedarían libres de todas clase de pagos para reparar la muralla.

Tradicionalmente se ha pensado que el ataque de Al-Alzarq el 23 de abril de 1276 https://bgarrigos07.wordpress.com/2020/05/10/el-ataque-de-al-azraq/a la villa de Alcoi con la intervención de San Jorge supuso el inicio de las fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy y de la devoción de los alcoyanos por este santo. Sin embargo, las últimas investigaciones desarrolladas por Josep Torro [1991: 97-99] y [1998: 68-69] demuestran que no es así.  El origen de esta devoción no puede situarse con anterioridad al ataque de Al-‘Abbâs de 1304, pues tras consultar los protocolos notariales se ha constatado que entre 1296 y 1303 las advocaciones eran: Santa María (titular de la parroquia), San Miguel, San Blai, San Bartolomé (con una capilla menor posiblemente)  y Santa Bárbara (titular de una cofradía). Además, los combates de 1276 no supusieron ningún reconocimiento de patronazgo, que se produjo en 1317: “En aquest any, Domingo Torregrossa , cap de la familia més poderosa i rica de la villa d’Alcoi, va instituir una capellania sota l’advocació de Sant Jordi a l’església parroquial de Santa Maria”[Josep Torró 1991:99]. Otra pista nos la sugiere el nombre elegido para la nueva zona de ampliación del recinto urbano que se produjo tras el ataque de 1304: Vila Nova d’Alcoi o Pobla Nova de Sant Jordi.

A partir de este momento se redobló la presión sobre las aljamas musulmanas.

Debido al ataque de Al-‘Abbâs y el incendio de Cocentaina sus habitantes reciben el apelativo cariñoso de “socarrats”, como bien apuntaba ya el padre Fullana [1920:95] “A causa de este incendio, los hijos de Cocentaina fueron conocidos desde entonces por el mote de sucarrats, mote que, por tradición ha llegado hasta nosotros”.

Bernardo Garrigós Sirvent, cronista oficial de Xixona.

BIBLIOGRAFÍA:

BAÑÓ ARMIÑANA, Ricard, Al Azraq y Alcoy, Mariola edicions S.L., Alcoi, 2003, 111 pp.

-“Sant Jordi i Alcoi: la veritat històrica” (Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoi), Las Provincias 21-4-2005, Alicante, 2005, p. 25.

FERRAGUD DOMINGO, Carmel, El naixement d’una vila rural valenciana. Cocentaina, 1245-1304, Universitat de València, València, 2003, 252 pp.

FERRER I MALLOL, Mª Teresa, La frontera amb l’Islam en el segle XIV. Cristians i sarraïns al País Valencià, Barcelona, 1988.

-“La incursió de l’exèrcit de Granada de 1304 pel Regne de València i l’atac a Cocentaina”, Alberri nº15, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 2002, pp. 53-150.

FULLANA MIRA, Luís, Historia de la villa  y condado de Cocentaina, Valencia, 1920, 527 pp.

GARRIGÓS SIRVENT, Bernardo, «El Tratado de Torellas cumple 700 años», Programa de Festes d’Hivern, Asociación Cultural y Festera de Heladores, Jijona, 2005, pp. 97-103.

TORRÓ, Josep, “L’atac granadí de 1304 i els orígens de la devoció a Sant Jordi en Alcoi”, Revista de Festes de Moros i Cristians, Associació de Sant Jordi, Alcoi, 1991, pp. 97-99.

– La formació d’un espai feudal.Alcoi de 1245 a 1305. Diputacio de València, València, 1992, 265 p.

-“La Pobla Nova de Sant Jordi. Parcel·lació medieval de l’espai urbà”, Revista de Festes de Moros i Cristians, Associació de Sant Jordi, Alcoi, 1995, pp. 101-103.

-“Terra de frontera, terra d’almogàvers”, Revista de Festes de Moros i Cristians, Associació de Sant Jordi, Alcoi, pp. 95-96.

-“Els origens del cult a Sant Jordi A Alcoi i Elx: les incursions granadines d’Al-Abbas (1304) i Ridwan (1332)”, Revista de Festes de Moros i Cristians, Associació de Sant Jordi, Alcoi, 1998, pp. 68-69.

-“La Torre “Na Valora”, Revista de Festes de Moros i Cristians, Associació de Sant Jordi, Alcoi, 2002, pp. 142-143.

-“Un apóstata a la companyia d’Al-‘Abbâs, any 1304”, Revista de Festes de Moros i Cristians, Associació de Sant Jordi, Alcoi, 2004, pp. 182-183.

-“El portal de Riquer” Revista de Festes de Moros i Cristians, Associació de Sant Jordi, Alcoi, 2005, pp. 143-144.

FUENTE: https://bgarrigos07.wordpress.com/2022/03/04/el-ataque-de-al-abbas-en-1304-y-iii-las-consecuencias/ 

Sin Comentarios.

Responder

Mensaje