POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Anit em gitava més tard del que és habitual. Eixa circumstància em va permetre viure al moment fins a altes hores de la matinada els atemptats ocorreguts a París. En eixos instants vaig sentir molta ràbia i indignació. Hem curat en tan pocs anys malalties insalvables i la ciència ha fet avanços sorprenents, tanmateix no hem estat capaços d’acabar amb la violència humana. Potser sempre hem anteposat els interessos dels nostres països o de la nostra civilització. No ens hem atrevit a encapçalar la idea de fer un món amb menys injustícies i discriminacions.
Podrem tancar de per vida els autors d’este atemptat, fins i tot imposar-los la pena de mort, però mai no acabarem amb els desitjos irracionals i negatius dels qui han viscut en penúries o dels qui tenen molt poc a perdre. Així que fem la humanitat més habitable. Llevem la disfressa als qui s’aprofiten d’aquells que ho estan passant mal. Sols hi ha una fórmula per fer-ho real: humanitzem la nostra societat. No ens acontentem amb l’exterminació de les persones promotores dels atemptats.
Busquem un món millor on no es venguen armes per enriquir-se els més rics amb la desgràcia dels més pobres. Trobem una vida més saludable on la fam no siga una malaltia crònica. En pocs anys s’han curat plagues i en centúries senceres no hem estat capaços de donar un simple cantell de pa a tots els que passen gana.
Hui ens trobem tristos, deprimits i desolats. Ens sentim atacats i desprotegits. Però el nostre dol passarà i de res haurà servit si no som capaços de dependre d’experiències tan negatives com esta.
En definitiva, acabem amb el mal de la humanitat i busquem un món meravellós amb la mateixa emoció que va cantar-ho Louis Amstrong i amb la intensitat que John Lenon ens va dir que imaginàrem a tota la gent vivint la vida en pau. Fem que la vida siga per a tots tan extraordinària com es mereix ser. No deixem que estes morts tan horribles caiguen en l’oblit. Traguem força per imaginar un món meravellós i diferent.
