POR AURELIANO J. LAIRÓN PLA, CRONISTA OFICIAL DE ALZIRA (VALENCIA).

El 8 d’agost de 1876, d’ací uns mesos celebrarem el segle i mig de l’esdeveniment, el rei Alfons XII va atorgar a Alzira el títol de ciutat. Ho va fer a instàncies del polític José Emilio de Santos Gómez (Albacete, 1820-Madrid, 1889) que va ser diputat pel districte d’Alzira després de les eleccions celebrades l’abril de 1872 i en les primeres de la Restauració. El títol es va justificar “en consideración a la importancia que por el aumento de población y desarrollo de su industria y comercio” havia alcançat la llavors vila. Era en eixe moment alcalde de la localitat l’advocat Francisco Just Martí.

Aprofitant l’efemèrides i abusant de la generositat de Levante-EMV ens disposem a donar compte a través d’un article mensual de diferents aspectes que han marcat l’esdevindre ciutadà en estos darrers cent cinquanta anys.Al llarg de les èpoques medieval i moderna la capital de la Ribera del Xúquer es va constituir per la seua localització, la seua història i la seua demografia en una de les principals poblacions valencianes. La vila, que en temps de Jaume I i posteriorment tingué la condició de reial, va disfrutar de nombrosos privilegis concedits pels seus successius monarques, encara que ja en els últims segles de dominació musulmana havia sigut cap d’un districte administratiu de tamany considerable.

Les referències documentals de les èpoques citades donen compte de la seua “gran populació”. De fet la vila esdevingué després del Cap i Casal, de Xàtiva i juntament amb Oriola i Morella la principal població del regne de València durant moltes dècades.

Els precedents de la concessió de la nova categoria cal remuntar-los a 1689. Aquell any, regnant Carles II l’enxisat, el Consell alzireny va rebre una proposta. El jurat en cap manifestà en una de les sessions del Consell General a la resta d’autoritats locals que el monarca estava disposat “a fer mercé y gràcia a la vila del pontatge perpetuo i de l’acens a Ciutat, i que ab poc cost” es conseguiria. La vila va contestar que volia que el dret de pontatge, del qual disfrutava mitjançannt concessió reial amb caràcter temporal i des d’antic fora a partir d’aleshores perpetu, que se li confirmaren tots els privilegis concedits pels monarques anteriors, que no li foren aminorades les regalies, que els insaculats als càrrecs de govern gaudiren de les mateixes prerrogatives i execcions que tenien els de la capital del regne, que el número d’insacultas als oficis de la vila es fixara en conjunt en trenta-sis i que l’ascens de categoria no dugera parell la creació del càrrec de governador i que no es tinguera que pagar quantitat alguna, excepte un donatiu a Sa Magestat.

Uns dies després el Consell es reunia novament i va acordar revocar les decisions preses en concloure que no era convenient per al poble “per los gastos que li podien sobrevenir de açò a la vila y estar esta tan alcançada

FUENTE:https://www.levante-emv.com/ribera/2026/01/29/voltant-150-aniversari-titol-ciutat-126158069.html