POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

El valencianisme com a moviment polític té la seua gran reflexió històrica moderna en el simbòlic estudi de l´admirat Alfons Cucó. Des d´aleshores algunes investigacions han aprofundit en eixe tema. A tall d´exemple, pot esmentar-se que el 1989 les planes del diari van acollir la tesi del protonacionalisme, defensada per l´autor d´estes línies. Però mentrimentres s´escrivia al voltant del que érem o volíem ser, en la transició diversos col·lectius intentaren que germinara eixe discurs, des de sensibilitats plurals i en alguns casos contraposades. No obstant això, cap d´elles va florir amb força. El debat de l´essencialisme identitari es va demostrar que no era prioritari. Les persones, almenys en esta terra, van expressar que es movien per sentiments i impulsos. Eixa és la causa per la qual el «valencianisme temperamental», analitzat per Antoni Ariño, va triomfar al llarg de moltes dècades. La mateixa raó que va fer que l´únic moviment polític que va despuntar en les institucions autonòmiques fou el representat per Unió Valenciana.

Hui la força de la democràcia ha situat el valencianisme en un lloc impensable fa trenta anys. Si tot açò ha estat possible és perquè s´ha format un nou discurs superador de les mancances i errades de temps anteriors. Així que este punt de partida és un bon moment per reflexionar al voltant del futur, la vigència i les actituds del valencianisme polític. La societat busca símbols amb els quals identificar-se però el que ha dit ara és que necessita sobretot polítiques que la milloren. Fins ara les propostes reals mai no arribaven. El discurs identitari era aclaparador al si del valencianisme i portava a un atzucac sense continuïtat.

En 2015 els ciutadans han manifestat que es consideren més valencians però sobretot que necessiten accions socials per acabar amb les desigualtats. Les discriminacions per les quals s´han alçat són les derivades pel tancament de RTVV, la marginalitat de l´AVL o la parcialitat destrellatada creada per la Llei de Senyes d´identitat. Però és també la lluita contra la corrupció política, la potenciació de treball digne i estable, el fre als desnonaments salvatges o la recerca de la regeneració democràtica. El valencianisme de l´actual centúria, doncs, ha estat votat per a acabar amb les diferències i per integrar. No és un moviment identitari radicalitzat com l´oposició, escampa. Ha nascut perquè els votants l´han triat amb la intenció que es busquen solucions als problemes actuals des de la perspectiva de l´espai més immediat.

Així les coses, una de les seues principals missions, si no vol desaparéixer, és demostrar-se conciliador i agregador de sensibilitats. L´actual força guanyadora té la tasca d´administrar un discurs valencianista innovador que no té res a vore amb tots els anteriors. Potser el repte siga massa gran i es quede en l´intent. Tal vegada siga l´objectiu que necessitava per créixer. En definitiva, de la correcta administració del discurs valencianista provindrà el fracàs o l´autèntic triomf d´una opció política. Sols el temps ho dirà.

Fuente: http://www.levante-emv.com/