POR GABRIEL PIERAS SALOM, CRONISTA OFICIAL DE IMCA (BALEARES)

Aquest “Semanario Independiente” surt de la impremta d’En Llinàs del cap de cantó que formen el carrer de La Virtut i el de Sant Francesc. El director i propietari era en Julio Sacristán, del qual fins ara no en sé quasi res. “Ecos” surt per primera vegada el dia 31 de maig de 1923 i el darrer, dia 23 de setembre del mateix any. La presentación, publicitat i treballs són molt bons. Tenen qualitat. Per mostrar-vos aquesta qualitat vos present un article, “Pinzellades. El mercat d’Inca”. La seva extensió no és breu, ans bundosa i no m’he resistit a treure-ho tot. Qui tengui ganes de llegir una descripció del mercat inquer del dijous, que així ho faci i gaudirà d’una bella descripció.

PINZELLADES. EL MERCAT D’INCA

El dijous d’Inca es prou conegut per tota 1’encontrada pagesa mallorquina, tant per els comerciants de llinatge que hi venen succeint i reunint com per la característica situació topogràfica de la ciutat i “major alcaria de Mallorques”.

El dia dijous ja saben els habi¬tants dels pobles i possessions veïnes que han d’anar al mercat a Inca i es preparen uns per vendre, bessó, porcs, aviram, gra, llegums i fruita del temps i per tractar del figueral, altres per abastir-se de sopa i vi i condiments per a tota la setmana, per comprar plats que s’han romputs i qualque fadrí i fadrina que vénen a comanar els objectes que necessiten per poder separar-se de la casa dels seus pares i formar un novell niu.

Tota aquesta gent es reuneix el dijous a Inca, el dia de mercat més anomenat de Mallorca.

Carreguen els carros i de ben matí, molt abans d’eixir e1 sol ja son partits cap a mercadejar…

Totes les carreteres negregen de caravanes de peu i de carros de marjal i de muntanya. Qualque vegada vos trobareu amb algun impacient que’ no ha estat mai a Inca, que vos demana: – Qué mos estorbarem molt a arribar? No; veusaquí la torre.

En efecte veis un campanar solit, un monument que treu airós i arrogant el cap per damunt de l’adjunt edifici, el més gran, l’Església la casa de Déu i de Santa Maria la Major.

El dijous es el dia de les foravileres. Vénen a Inca per mostrar ses galanies tant garrides de sa joventut tendre i sana. Totes arriben enjoiades amb els seus millors botons en el gipó i el cordoncillo més bo en el coll que amb ses faldes de seda donen un conjunt d’elegància desconeguda.

Passegen tot el dia i perfumen l’ambient d’aromes de petxolí, que es desprèn de qualque mocador de pinyetes que ha estat molt de temps guardat dins la caixa de sa padrina.

Bromegen amb els joves dels voltants del seu poble -ja s’havien de veure a Inca! I d’aquestes bromes surten matrimonis. Per això tota La vida tenen bon record del poble de llurs joventuts. El diumenge passat en el ball de l’era ja havien decidit anar a Inca per festejar. El gran efecte que fan els carrers, d’Inca a les deu del matí, com el pintaré? Les deu es l’hora en que l’animació, entusiasme i vaivenir de la gent desborda i vos fan materialment impossible es transitar sense una trepitjada o colzada.

Per la plaça del Bestiar, plaça airosa i enlluernadora hi trabareu bèsties de totes edats i condicions: porcs magres i grassos, cavalls narraïns i andalusos i ases peluts del Marroc. Pugem per el carrer perpendicular a la plaça i veurem canyissos per estendre i assecar les figues quan arribi la temporada; una mica més amunt, parades de ferro vell i llibres usats; i a continuació ja ve la plaça de 1’Església, hi ha mongetes i patates novelles; pebres i albergínies tendres; tot lo més primerenc de l’anyada i en gran quantitat puis és per vendre a la menuda i a l’engròs; per aquesta plaça sempre hi sol haver qualque “fresquero”que vos donarà aigua dolça i gelada per re¬frescar.

Més amunt, el carrer Major a on tot són tendes i botigues; de menjars, de capells i gorres, de robes, de papers, de vidres i d’objectes de luxe, adroguers, joiers i rellotgers que treuen les mercaderies en el portal i mostradors per fer-vos pensar amb el que necessitau i també per encaprixar-vos.

Les tavernes i casinos treuen les cadires i respatlleres a l’acera, per¬què vos hi atureu un ratet si estau cansats.

Arribau a la carneceria i aquí si que n’hi ha de tragí; uns compren carn, peix, altres gallines i galls, (aquí hi ha el mercat de l’aviram); per aquets voltans si solen situar els “xarlatans” que vos vendran botelletes que curen mal de caixal i gota i tots els mals, perquè són essències estretes d’animals raros i d’herbes que se crien fora de Mallorca.

A la plaça es a on tenen les parades els del poble i hi venen formatge i cacahuets, plàtans i tota me¬na de fruita i llavors de tota casta.

En el mercat trobareu randes i flocadures i objectes de “merceria”; ganivets, corrioles, destrals, xapetes, aixades, gavilans i tota casta d’eines i aumetjos per les feines del camp.A la cortera, edifici grandiós i superb, s’hi reuneixen per tractar del gra i llegums de l’anyada; hi ha sempre lloc que pareix que esperi i anyori les collites atrassades i venudes.

El rellotge de la “vila” ha tocat dotze bataiades, i aquesta es 1’hora en que els pagesos solen dinar. En voleu de maneig; tots van en bus¬ca d’alberg.

Uns que es contenten en menjar a un Celler -a Inca n’hi ha de fa¬ma- el de Ca n’Amer, de can Martínez, el de Can Ripoll i de Sa Travessa; a on troben bon assortit de les entranyes de patriarcals botes guar¬dadores de la riquesa antaiana; altres que van a cases de menjars i fondes; a Ca na Xana, venen pa blanc del dia, oli, arengades, fan truites i qualque biffeac; de Fondes també n’hi ha d’anomenades: la d’Espanya, Balear, Domingo.

Han acabat de dinar i van al cafè allí mediten damunt els treballs fets i els que resten a fer. Uns s’han oblidat de l’encàrrec del senyor i parteixen tot seguit cap a les Monges Tancades a comprar Congrets, altres que han d’anar a cercar un quilo de galletes.

Tots han acabat les feines i preparen els carros amb els residus que no han pogut vendre al dijous, per transportar-ho a les fin¬ques guardadores de tresors; tots se’n van contents d’Inca perquè hi senten un ambient de bonança, de mutuals toleràncies i de fraternització.

Amb la partida dels dijovetjans ha finit el mercat. L’astre solar es troba també cansat d’il•luminar el nostre terreny i s’enfonsa, abatut.