POR LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Amb eixes paraules els nostres avantpassats decidiren un 19 de març de 1787 erigir la Santa Creu a l’ermita. No ho oblidaren i ho festejaren cada any gràcies al seu promotor Francesc Galbis. Fou en 1813 quan decidiren de fer la festa el quart diumenge d’octubre. I així va ser fins que 1979, després d’un referèndum democràtic, es passà a l’estiu. Però la memòria de la data d’octubre i l’estima per l’ermita no es va perdre. Baixaren la Creu a l’església en el primer centenari, el recinte sagrat del Garbí va acollir un hostal però el record de la Creu va estar allí. Ni la seua situació enrunada va poder amb ella. En 1993 es va restaurar totalment abans que desapareguera del tot. En 1987, durant la celebració del segon centenari l’alcalde d’aleshores Rafael Blasco va decidir que calia recuperar-la. En 1993 l’alcalde Robert Renau Ramón amb l’estimable assessorament del fill predilecte Josep Maria Blasco i la subvenció de la Generalitat ho va fer possible. Fou un gran dia el 24 d’octubre de 1993. La interpretació abreviada de «la muntanya i la Creu» de Manuel Molins (versió d’oratori) va ser posada en marxa per l’AssociacióAssociació Cultural Arrels d’Estivella. Passaren els anys i els rectors però aquella eixida de pelegrins al Garbí feta des del temps del capellà José Vicente Calza no es va perdre. El 2012 es va festejar amb un extens programa especial el 225 aniversari. Es va implicar l’església i l’Ajuntament d’Estivella. Una romeria cívica s’aplega a l’ermita. Veren per primera vegada els tres darrers alcaldes junts, al voltant de la Creu. Foren moments d’emocions. Es va representar l’aproposit «La Creu al poble» de Lluís Mesa. Els membres de l’associació Arrels i la banda ho feren possible. Per primera vegada la Unió Musical Cultural d’Estivella va interpretar a la muntanya «Vents del Garbí» de l’estimable director i compositor Josep Miquel Martinez Gimenez. Tot un poble .va estar allí: El Consell de Cultura, les entitats i sobretot els estivellencs i les estivellenques.

Hui tots eixos records continuen en nosaltres. Jo en guarde en la memòria alguns que mai no oblidaré. En este matí els compartisc amb vosaltres a través d’estes 11 fotografies.
Un any més, el quart diumenge d’octubre anirem al Garbí a demostrar la nostra estima per la muntanya, Estivella i la Creu. Un any més serem un poble.