PER LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Acabem de passar la nit més màgica i il·lusionant de l’any. En ella tenen vida els somnis dels infants però també poden tindre cabuda els desitjos dels majors. És una data per a no oblida,r ja que ens recorda que les utopies i tot en el que creiem pot arribar a ser realitat. És una tradició i un conjunt de rituals que no hem de perdre mai. Enguany vull pensar en la il·lusió que tenia de menut i en una imatge que em semblava màgica: la del patge d’uns grans magatzems de la ciutat de València. A finals dels 70 n’era un dels més destacats de la capital. Les cues eren immenses per arribar fins a l’emissari reial. Després, aquella gran tenda deixa de posar-lo en eixe racó situat al voltant de la plaça d’Alfons el Magnànim i no muntà el decorat. Jo vaig créixer. En la fotografia, em veig amb la indumentària i el pentinat de l’època. Estic acompanyat del meu germà. Enguany és el primer, després del seu viatge, però continua present en tots nosaltres. Javier Mesa Reig