LA VIABILITAT DE LES PROPOSTES FALLERES
POR LLUÍS MARIA MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Una de les característiques de l’estructura fallera és l’esperit democràtic que es demostra amb el seu funcionament. L’exercici de votar en les reunions al casal o en les assemblees de presidents té una gran tradició. Però esmentada esta lloança a tot el que significa la manera festera d’obrar, cal afegir també que a vegades eixe sistema genera com a mínim incomprensions per als qui creem en la llei dels vots. Per l’octubre es va posar una nova via per a augmentar la participació fallera en el govern de la festa. Es proposà el repartiment d’uns 20.000 euros del pressupost de JCF. Mai no s’havia deixat que ni tan sols una xicoteta part pressupostària poguera estar decidida pel col·lectiu faller. Així que significà un gran avanç. El resultat d’aquella votació pot agradar més o menys. No obstant això, la realitat és que l’Assemblea del 27 d’octubre de 2015 aprovà una proposta per un 58% de vots. Tan sols un condicionant va perseguir la seua efectivitat: l’estudi de la viabilitat. Amb eixa idea s’arribà a l’Assemblea de presidents de novembre. El bon treball de la Delegació de Festejos va fer que s’hi explicara amb detall que eixa proposta aprovada anteriorment era viable. Sols calia que se li fera suport o no. Tanmateix el debat del tot respectable va estar presidit pels desitjos de llevar una candidatura que majoritàriament havia obtingut els vots. L’assemblea era tan sobirana per octubre com per novembre. Tan vàlid fou el triomf de la proposta com la retirada. No obstant això, en sorgixen alguns interrogants: Què ha succeït en un més? Qui realment va votar per la viabilitat? Qui guanyà de tot açò? Sens dubte les respostes aclaririen molt del que va passar. La realitat és que la celeritat per presentar opcions abans que es tancara el pressupost municipal per a res aprofità. La proposta guanyadora per l’octubre figura en uns pressupostos tancats a on caldrà canviar el concepte de l’ús de 20.000 euros. Estem on estàvem així que dos mesos hagueren aprofitat per debatre millor les possibilitats d’ús d’una part del pressupost i fer-les més viables. En definitiva, les presses no són mai bones i més per a les lloables innovacions.
