REIVINDIQUEM EL MONESTIR DE SANT ESPERIT
POR LLUÍS MARIA MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Les muntanyes de Gilet obrin pas el pas cap a la Calderona des de l’Horta del Cap i Casal. És el lloc on s’ubica el Monestir de Sant Esperit. Un destacat espai religiós fundat per la reina Maria de Luna. Des d’aleshores el seu pas ha estat obligatori per a viatgers o persones que buscaren la tranquil·litat de la natura. La parada en el seu hostal ha estat constant al llarg dels segles. Destacades construccions han nascut en el temps i les obres d’art han passat a estar custodiades en eixes parets. També els llibres han ocupat una biblioteca del tot destacable. El nombre total de documents emmagatzemats, els incunables o les publicacions destacades fan que siga la més antiga biblioteca comarcal. Aquelles parets han conegut destacables religiosos com Fra Pere Vives, autor d’un destacat catecisme; Fra Mateu Gallén, arquitecte de l’església de Segart o Enrique Ossó, fundador de la companyia de Santa Teresa de Jesús. Els seus frares, han passat per gran part de les esglésies de la comarca i se’n guarda memòria.
Però si la història i tot el contingut resulta important, més ho és que la comarca ho tinguera en compte. No som plenament conscients del tresor patrimonial que representa. Resulta molt més que el gran centre espiritual de la comarca. Actualment les seues instal·lacions s’han renovat i la biblioteca es troba en procés de catalogació i digitalització. L’actual guardià Fernando Hueso i els seus companys religiosos han fet un gran esforç.
Hem de lluitar per la seua major valoració com a focus cultural i patrimonial. Les institucions públiques així ho haurien de reconéixer. Les Corts, quan reformaren l’Estatut, justament tingueren en compte Santa Maria de la Valldigna. Potser fera falta que les Corts reconegueren d’alguna manera la importància d’este monestir. Els diputats autonòmics i provincials del Camp de Morvedre ho haurien de valorar i demanar-ho. Va sobreviure a desamortitzacions i guerres. Hui no ha perdut el millor de la seua història, tota una gesta que cal admirar. En definitiva representa molt més del que es coneix. En les nostres mans està que ho signifique també en el futur.
