TRISTOS ENFRONTAMENTS POLÍTICS
POR LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
La política comarcal és un element més que cal tindre en compte quan s’analitza la cohesió del Camp de Morvedre. Potser no ens apassionen els esdeveniments polítics i que ni tan sols els seguim per simple curiositat. Però per als qui apartats dels quefers partidistes, mirem cada dia allò que fan els nostres polítics, resulten tristos alguns dels episodis que experimenten les forces polítiques. Un dels que últimament produïxen més llàstima és el del cas dels socialistes del Camp de Morvedre, on s’ha perdut referents de consens. Des de fora no se sap ben bé qui els encapçala o a qui creuen: al grup municipal, a la secretaria general, als candidats o a les veus discordants. Tot eixe aldarull crea per a l’observador un gran desconcert. És clar que cal evitar la uniformitat i les direccions autoritàries. Estem en temps de primàries i no de personalismes autoritaris. Però resulta penós vore com els qui tenen realment un sentiment socialista no puguen identificar-se en la comarca amb un partit cohesionant en la capital. Sembla que s’està esperant que alguna veu s’alce amb la intenció de proposar canvis per tal de llançar-se contra ella. El cas de les primàries amb un candidat de la comarca com Toni Gaspar va generar grans expectatives i seguidors però també potser més detractors dels esperats. El cas de Nuria Ferri, elegida democràticament (amb més o menys majoria), també ha creat una conflictivitat intensa. El més trist de tot, per als qui no participem de militàncies, és que al remat les decisions es prenen fora. El cas de l’ajornament de les primàries a l’alcaldia de Sagunt n’és l’exemple més recent. Així que, en una situació com esta, sols la intervenció de les bases socialistes que pensen per damunt de corrents o famílies internes pot fer que se superen les diferències. Elles han de trobar un/a candidat/a de consens, jove i diferent de tot. Sagunt necessita partits que oferisquen solucions i que siguen punt de referència en la comarca. Els militants són els únics que poden acabar amb conflictes estèrils i fer més saludable la política. Sols queda confiar amb ells.
