POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En eixir del carrer del Pont es continua per la carretera i es passa el barranc d’Inares (Linares).Aleshores s’entra en l’avinguda del Camp de Morvedre. El nom més antic del carrer és el de l’Estació. Així es va mantindre en els anys de la II República. Des de 1940 fins a 1987 es dedicà al capità Cortés. L’origen d’eixa via està relacionat amb la construcció de la via ferrea i l’Estació. Allí va fer-se vivenda per als ferroviaris i unes altres que continuaren. En una d’elles va estar la farmàcia en el seu moment.. Altres vivendes antigues de principi del segle XX foren les construïdes en la revoltonada que naix en passar el pont. Estan situades enfront d’on ara està el resurant. El naixement de l’avinguda com a passeig que comunicava l’estació mb la població va fer que el canonge Garrido de la catedral de València (amb casa al carrer de l’Horta) demanara que es plantaren arbres, De seguida es construïren també vil•les o cases d’estiu de famílies destacades de la ciutat de València. Cal esmentar la gran residència de Javier Goerlich Lleó . Tenia 10 fanecades plantades d’arbres fruitals. Ell era fill de cònsol de l’imperi autrohongarés a València. La seua mare estava vinculada a la família Lleó, la qual havia adquirit diverses propietats a la població (Atanasio Lleó). En eixa zona van tindre casa també altres membres de la família com ara: Ana Goerlich i Carlos Viñas Goerlich. La família Viñas encara manté allí la seua residència. En eixe tram, sols hi havia xalets i grans escampats. Amb el temps va construir-se la fàbrica de sedes i la fusteria d’Ismael Mateu. Després de la Guerra d’Espanya el xalet va passar a la família Laborde.L’any 1968 el comprà José Ramon Mateu Valls. Ell va fer un restaurant i complex (Restaurante Els Pins). Fou i és referent en la comarca. Una part dels terrenys de l’aleshores xalet de Laborde aprofità per construir la caserna de la Guardia Civil, acabada en 1950. El carrer va continuar recte després de travessar la carretera. Allí es van fer vivendes unifamiliars de gent treballadora. A l’altra banda s’edificaren destacats xalets. Cal esmentar el de Mercedes Viana, propietària del Mogambo Club de la ciutat de València. Ella era tot un referent en el món de les sales de festes de la ciutat. Actualment eixe tram presenta les cases unifamiliars molt restaurades. També s’ha ampliat amb alguns nous i grans xalets.