POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

«No ha estat etern ni ha sigut sempre. Però sense la seua presència no s’explicaria la plaça de la Creu del Garbí. Envoltat per l’Ajuntament, la casa abadia i la meravellosa església el fan únic. Té una diferenciada personalitat. Ha protegit el que esperava misses i processsons. Ha estat l’ombra dels qui buscaven fugir de la calor o protegir-se dels vents. Ha mirat l’eixida de soterrars, l’escampada de llepolies dels padrins dels batejos, les bodes, clavaris i festers. Els veïns l’han estimat i continuen acompanyant-lo. Margarita «la de Domingo» pren el café a la seua vora. Va ser el centre i motiu de la novel•la «Al Voltant de l’Arbre», on la història de les generacions d’una família va trobar en ell un testimoni d’excepció. És i serà el nostre arbre, el de la plaça i el del poble»